Reconstrucció mamària
La reconstrucció mamària és un procediment quirúrgic que es realitza amb l’objectiu de recuperar la simetria i la forma de la mama afectada per un procés que l’hagi desfigurat, com ara: un càncer de mama, un traumatisme (accident o cremades…), o una malformació congènita. La causa més freqüent és la reconstrucció després d’haver patit un càncer de mama. En aquest cas, cal reconstruir part de la mama després d’una tumorectomia (s’extirpa part només de la mama) o després d’una mastectomia o cirurgia d’extirpació completa de mama. El seu objectiu és restaurar la forma, la mida i l’aparença de la mama, proporcionant a les dones una sensació d’integritat corporal i ajudant en el procés de recuperació emocional.
Hi ha diferents opcions de reconstrucció mamària, que es poden fer de forma immediata, durant la mateixa cirurgia de mastectomia, o de forma diferida, en un moment posterior. Aquestes opcions inclouen implants mamaris, utilitzats per reconstruir la forma de la mama utilitzant materials sintètics o naturals, o la reconstrucció amb teixit autòleg, que implica el trasplantament de teixit del propi cos, com l’abdomen o l’esquena, per reconstruir la mama de manera més natural.
La reconstrucció mamària no només ajuda a restaurar l’aparença física, sinó que també pot tenir un impacte significatiu a l’autoestima, la confiança i la qualitat de vida de les dones que han enfrontat el càncer de mama. Proporciona una sensació de tancament emocional i empoderament, permetent a les dones recuperar el control sobre el cos i el benestar emocional. És important discutir totes les opcions disponibles amb un equip mèdic especialitzat per trobar la millor opció de reconstrucció mamària per a cada pacient, tenint en compte les vostres necessitats i preferències individuals.
El 95% de les pacients que arriben a la meva consulta després de les seqüeles d’un càncer de mama es volen reconstruir el pit:
- La mama és un òrgan que defineix i aporta feminitat.
- Cobra rellevància tant en les relacions socials de la nostra societat com en les relacions sexuals
Això no obstant, l’important és com se senti la pacient.
Què podem fer els cirurgians plàstics?
La cirurgia plàstica és considerada la branca de la cirurgia que modela la forma de les diferents estructures del cos. Tant per a fins reconstructius com per a fins estètics, els quals moltes vegades s’entremesclen en un mateix cas.
El pit és un dels camps on sovint batallem els cirurgians plàstics. Es pot veure afectat per:
- Malformacions
mama tuberosa (malformació que dóna forma de tub amb grans arèoles i pols inferiors poc formats), asimetria entre les mames important, amastia (absència de glàndula mamària), síndrome de Poland (malformació del tòrax, l’extremitat superior i que també afecta la mama)
- Traumatismes
Cremades, accidents de trànsit o accidents laborals…
- Càncer de mama
La mama pot ser extirpada per complet o una part, a part que s’aplica radioteràpia i quimioteràpia al cos.
La cirurgia reparadora després de les seqüeles deixades pel càncer de mama és un dels camps d’acció on més actuem els cirurgians plàstics. I recorda que no només és exclusiu de dones, ja que l’1% de càncers de mama apareix al sexe masculí.
¿Es necesaria la reconstrucción mamaria?
Necessites una reconstrucció mamària?
Càncer de mama
El risc que una dona pateixi càncer de mama al llarg de la vida és del 8%. Això vol dir que, de mitjana, 1 de cada 12 dones ho patiran al llarg de la seva vida. El risc augmenta si el càncer és de tipus familiar (15-20% del total) o hereditari (5-10% del total), on la probabilitat de patir-lo augmenta fins al 80%.
No us alarmeu d’entrada per aquestes dades!
La majoria (70-80% dels casos) apareixen esporàdicament. Per sospitar d’entrada que es té risc de càncer de mama familiar o hereditari sol coincidir que diverses dones a la família (o fins i tot homes) han patit aquesta malaltia. És a dir, tenir un familiar afecte (com una mare, una tia o una germana) no significa per res que tinguem més risc de patir-ho que la resta de la població.
Com lluitem contra el càncer de mama?
La supervivència del càncer quan no hi ha metàstasi és del 90% a 5 anys. I gràcies als programes de detecció precoç amb mamografies i a la conscienciació de la població, cada cop són més les pacients diagnosticades en aquestes fases primerenques.
Gràcies als avenços en medicina i cirurgia, només en els darrers 20 anys s’ha disminuït la quantitat de dones que moren per aquest tipus de càncer en un 42%.
Actualment lluitem contra ell amb la cirurgia i, de vegades, la radioteràpia a nivell local (que és molt menys agressiva que abans). Hem de tenir en compte que el càncer no és sempre només una malaltia local, i hem d’abordar-la a nivell global del cos. Molts càncers de mama són estimulats per les hormones naturals que generem, és per això que se solen recomanar inhibidors d’estrògens i progesterona.
Però els tractaments que realment han marcat un abans i un després en el tractament global del càncer de mama són els anomenats “tractaments biològics”, com el Trastuzumab. Aquests actuen a nivell cel·lular de forma semblant a la quimioteràpia clàssica però sense gairebé efectes secundaris importants, afecten gairebé exclusivament les cèl·lules del càncer. Tot i així, hi ha casos en què no es poden utilitzar aquests tractaments i encara són necessàries les quimioteràpies clàssiques per frenar-lo.
Com recuperar el mal patit després d'un càncer de mama?
Aquí és on els cirurgians plàstics intervenim de manera més activa.
Si el càncer de mama és petit i no està estès per la mama, pot ser tractat quirúrgicament amb una tumorectomia, és a dir, extirpant només una part de la mama que contingui el tumor. La reconstrucció mamària en aquests casos sol ser més senzilla en conservar-se la major part del pit. Sol ser suficient amb el trasplantament de greix al pit afectat obtingut per liposucció o l’ús de penjalls per emplenar l’àrea buidada a la mama després d’extirpar el tumor.
Si per tractar el càncer ha calgut una mastectomia completa, és a dir, retirar tot el pit a la dona, la reconstrucció sol ser més complicada. Però res a allò que un cirurgià plàstic ben format no pugui fer front! Depenent de les característiques de cada cas, la reconstrucció duna mama completa pot requerir una o més fases quirúrgiques. Pot ser realitzada amb diferents mètodes:
- Implants de silicona
- Teixits propis (reconstrucció autòloga)
- Tots dos
També, si el pit sa és molt gran o caigut, se sol fer una reducció o elevació mamària per aconseguir una millor simetria i millorar l’estètica de forma bilateral.
L’elecció d’un mètode o un altre dependrà de:
- Com es troba la pell i els teixits després de la mastectomia i altres tractaments rebuts (per exemple, l’ús de pròtesis mamàries sol ser una mala elecció si s’ha rebut radioteràpia).
- Disponibilitat per obtenir teixits propis amb què reconstruir la mama.
- Estat clínic, context social i opinió de la pacient que prefereixi un procés quirúrgic més llarg o més curt.
- Disponibilitat dels recursos tècnics per part de l’equip mèdic quirúrgic i materials per part del centre mèdic on es trobe la pacient. Això varia depenent del país, i fins i tot segons la regió dins un mateix país.
Cas 1
Reconstrucció de TÒRAX: seqüeles del càncer de mama
Ella era una dona de 74 anys que havia patit un càncer de mama. Li van retirar el pit dret i va tenir tractament amb quimioteràpia i radioteràpia.
Se li van reconstruir usant el múscul dorsal ample (de l’esquena) i amb una pròtesi mamària.
Al cap d’uns anys el va tornar a aparèixer, per la qual cosa es va haver de retirar el pit reconstruït i fer molta més radioteràpia.
Ella va decidir que no volia cap mena de reconstrucció. Però al cap dels anys va tenir una altra recaiguda, la tercera costella presentava una nova tumoració i així es va presentar a la meva consulta.
En el seu context clínic global, conjuntament amb els cirurgians del tòrax decidim:
– Retirada de la primera, segona i tercera costelles (durant la cirurgia el pulmó estava al descobert)
– Retirada de tota la pell cremada per la radioteràpia
– Reconstrucció de la paret toràcica amb un penjall TRAM
Què aconseguim?
Recuperem la seva anatomia
4 nits d’ingrés
360 minuts
A continuació, teniu un gràfic respecte a la intervenció: el penjall TRAM (penjall transvers basat múscul recte abdominal).
En resum, utilitzem la pell i greix de la panxa (la que retiraríem quan fem una abdominoplàstia) i l’aprofitem per reconstruir la paret del tòrax de la pacient.
El traslladem fins a dalt connectat al cos amb el múscul recte abdominal (el de la rajola de xocolata), ja que dins té una artèria i vena molt importants que li porten sang a la pell i greix que hem portat al tòrax.
La pacient no ha presentat noves recaigudes i ara pot seguir la vida.
Has patit de càncer de mama?
Preguntes freqüents
Als pacients els agradaria saber quin serà el resultat exacte de la intervenció. Si bé és cert que els resultats de les cirurgies (i de qualsevol intervenció mèdica) tenen una part previsible (dependrà del tipus d'intervenció planejada, els desitjos del pacient i factors que estudiem en l'exploració física com la qualitat dels teixits ), hi ha una altra part imprevisible que ens pot modificar el resultat com la genètica de base de cadascun o altres factors que no hàgim pogut identificar inicialment.
El nostre objectiu serà minimitzar aquests factors imprevisibles que puguin afectar el resultat que deixem al quiròfan per poder donar al pacient una idea el més propera possible al que aconseguirà, però és impossible assegurar al 100% un resultat degut a aquesta raó.
Les mamografies mamàries es poden fer sense problemes en dones que són portadores de pròtesis mamàries. Recomanem que es facin a partir dels 12 mesos de la intervenció per evitar que la inflamació de la cirurgia pugui interferir en la interpretació d'aquesta prova. Sempre que una avisi abans al metge que li sol·licita aquesta prova perquè es programi per realitzar amb la tècnica d'Eklund, una maniobra que consisteix a desplaçar la pròtesi cap al dors de la mama, deixant-la fora de la paleta de compressió, comprimint només el teixit mamari per fer la mamografia. No hi ha cap problema per fer altres proves com ressonàncies magnètiques ni per anar amb avió (les pròtesis no exploten). Ser portadora de pròtesis mamàries és fins i tot beneficiós per a l'autopalpació mamària, ja que el teixit mamari queda més tens i distribuït al voltant de l'implant i permet més sensibilitat i especificitat a l'hora de palpar tot aquest teixit.
No, la qualitat dels materials amb què es fabriquen les pròtesis mamàries amb què treballem ha permès reduir el risc de complicacions associades a aquests a un nivell molt baix. Això no vol dir que no pugui ser necessari fer un recanvi de pròtesis o retirar-les al llarg de la vida per alguna raó, però això és poc habitual. Les pròtesis amb què es treballava fa anys sí que recomanaven canviar-les cada 10 anys, però gràcies als avenços científics ja no és així.
Cap tipus de cirurgia plàstica no està relacionada actualment amb l'augment del risc de patir càncer.
No. Sempre intentem realitzar la reconstrucció mamària tan aviat com sigui possible per reduir les seqüeles psicològiques de la pacient. Però si això implica posposar o modificar el tractament de manera que es pugui afectar la salut dels nostres pacients, posposarem la reconstrucció el temps que calgui. La prioritat és la salut de les nostres pacients, és a dir, guarir el càncer.
Anestèsia general sempre, per garantir la comoditat del pacient i poder treballar amb la màxima precisió i seguretat per part del cirurgià. Normalment no sol ser necessària una intubació completa, la màscara laríngia amb anestèsia suau sol ser la via d'elecció del nostre equip d'anestesiologia. No s'hauria de fer cirurgies mamàries amb anestèsia local, és una mala praxi. Durant tota la intervenció es controla i té cura de l'estat general i les constants vitals de la pacient amb el màxim detall per part del nostre equip d'anestesiologia.
Una nit d'ingrés és habitual. Es prefereix estar sota vigilància sanitària les primeres hores. Tot i que no és una cirurgia llarga ni de risc, hem passat per un quiròfan i hem rebut medicació. A més, la medicació endovenosa és útil a les primeres hores per maximitzar el confort postoperatori del pacient.
Treballem amb diferents marques de pròtesis mamàries: Motiva, Silimed, Politech, Eurosilicon, Nagor… Cap no és igual a l'altra, cada marca té els seus pros i contres que cal valorar. Estudiarem específicament el teu cas per escollir la pròtesi mamària que sigui millor per aconseguir el resultat que estàs buscant.
La resposta a aquesta pregunta s'ha d'individualitzar a cada cas. Tot i així, es pot dir que a la major part de les pacients la recomanació és col·locar la pròtesi sota el múscul (també anomenat submuscular o subpectoral, ja que el múscul utilitzat és el pectoral major). Dins de les formes més habituals de col·locar una pròtesi sota el múscul, la més utilitzada habitualment és el pla dual, on el 50-75% de la pròtesi queda coberta pel múscul i el 25-50% per la part inferior de la glàndula mamària.
Aquesta col·locació presenta diversos avantatges: no es toca gens l'estructura anatòmica de la glàndula mamària, per la qual cosa es preserva millor la sensibilitat i la capacitat posterior per donar el pit, i és una cirurgia més neta, per la qual cosa es redueix el risc de infecció o de contractura capsular.
Col·locar la pròtesi damunt del múscul, tot i ser poc habitual a la nostra pràctica habitual, en determinats pacients, té certs avantatges que cal valorar en cada cas. Damunt del múscul es pot fer de dues maneres: subglandular (directament sota la glàndula mamària) o subfascial (sota la primera capa que envolta el múscul pectoral major).
Hi ha diversos truquets que ens poden ajudar a aconseguir un escot estèticament agradable.
L'elecció de la pròtesi: és el més important per poder generar un bon escot. Cal que l'amplada sigui suficient per cobrir tot el tòrax i així poder arribar a ocupar correctament tota la zona. També s'ha de tenir en compte la forma, el nivell d'implantació i la mida del pit que té la pacient prèviament.
La manera com s'aixeca el múscul pectoral: és on s'insereix la pròtesi i el mateix múscul ens pot ajudar a ajuntar bé les mames.
Internal Bra: amb l'ajuda de punts de sutura, fixem i tanquem bé les vores de la butxaca de la pròtesi per crear un efecte de sostenidor intern.
Lipoinjecció: la injecció de greix al pit permet crear un volum completament natural i evitar defectes estètics a llarg termini com el rippling (irregularitats a la superfície). Ens permet crear un escot bonic i natural amb el mateix greix de la pacient.
Aquesta és una pregunta molt freqüent a la consulta ja que, com és normal d'entrada, als pacients els agradaria saber quin serà el resultat exacte de la seva cirurgia. Si bé és cert que els resultats de les cirurgies (i de qualsevol intervenció mèdica) tenen una part previsible (dependrà del tipus d'intervenció planejada, els desitjos del pacient i factors que estudiem en l'exploració física com la qualitat dels teixits ), hi ha una altra part imprevisible que ens pot modificar el resultat com la genètica de base de cadascun o altres factors que no hàgim pogut identificar inicialment. El nostre objectiu serà minimitzar aquests factors imprevisibles que puguin afectar el resultat que deixem al quiròfan per poder donar al pacient una idea el més propera possible al que aconseguirà, però és impossible assegurar al 100% un resultat degut a aquesta raó.
Per tant… en resposta a la pregunta: Quina talla de sostenidor em quedarà? No sabrem la talla exacta fins que no s'hagi desinflamat i tinguem un resultat més o menys estable als 3-6 mesos després de la cirurgia.
Sabies que 7 de cada 10 dones desconeixen la seva talla correcta de sostenidor?
Un 30% de les consultes realitzades sobre dolors al pit prové de l'ús d'un sostenidor inadequat. Portar una talla de sostenidor errònia pot causar no només molèsties, sinó també marques i lesions, a més d'accelerar el procés d'envelliment del pit.
Tipus de pròtesis mamàries
Hi ha diferents tipus de pròtesis mamàries disponibles, cadascuna amb les seves pròpies característiques i beneficis únics.
L'elecció d'una pròtesi o una altra depèn sens dubte dels objectius estètics individuals de cada pacient, així com de la seva anatomia i preferències personals. A consulta treballem en estreta col·laboració amb cada pacient i fem un estudi complet de la forma i consistència del pit i de la forma i la mida del tòrax per determinar el tipus de pròtesi més adequat que permeti assolir els resultats desitjats i satisfer les necessitats estètiques.
On es poden col·locar les pròtesis mamàries?
Sota el múscul (també anomenat implant submuscular o subpectoral): és la major part dels nostres casos. Dins de les formes més habituals de col·locar una pròtesi sota el múscul, la més utilitzada és el pla dual, on el 50-75% de la pròtesi queda coberta pel múscul i el 25-50% per la part inferior de la glàndula mamària .
Damunt del múscul o implant subglandular (directament sota la glàndula mamària) o subfascial (sota la primera capa que envolta el múscul pectoral major). Aquesta tècnica és menys habitual, però en determinats pacients tenen certs avantatges que cal valorar en cada cas.
Postoperatori
És normal experimentar dolor, inflor i sensibilitat als pits després de la cirurgia. El cirurgià plàstic pot receptar medicaments per al dolor per ajudar a controlar les molèsties durant els primers dies.
Notaràs un dolor descrit habitualment com a “agulletes”, com si haguessis anat al gimnàs tres o quatre dies seguits. Acostuma a ser un dolor molt ben tolerat i més si segueixes al peu de la lletra la pauta de medicació que recomanem prendre la primera setmana postoperatòria. La major part de les pacients expliquen que les molèsties són més grans els primers 3 o 5 dies, posteriorment és mínim; encara que cada persona té un llindar de dolor diferent.
Després de la cirurgia, és possible que es col · loqui un embenat compressiu al voltant dels pits per ajudar a reduir la inflor i mantenir les pròtesis mamàries al seu lloc. Encara que si la intervenció ha estat menor, és possible que es col·loqui directament el sostenidor postoperatori sense embenat per reduir molèsties a la pacient.
Les primeres hores postoperatòries es passen a l'àrea de reanimació de l'hospital on se segueix una vigilància estricta de totes les constants vitals. Quan la pacient s'ha despertat completament de l'anestèsia (ja no està grogui), el dolor i els mareigs estan controlats i, per tant, es troba en condicions òptimes, és portada a la seva habitació amb els seus familiars i amics. Allí comença la recuperació per preparar-se per tornar al seu domicili. A la vostra habitació de planta el personal d'infermeria s'encarregarà de forma diligent que la pacient es trobe còmoda i amb el mínim de molèsties fent ús quan sigui necessari de la medicació pautada pel nostre equip d'anestesiologia. L'equip d'infermeria ajudarà la pacient a tolerar bé la ingesta de líquids i sòlids i la deambulació, i així assegurem una tornada a casa segura. L'endemà vindrem a l'hospital per visitar-te, comprovar que la pacient es troba en bones condicions generals ia les àrees intervingudes no hi ha complicacions de cap mena, valorarem la possibilitat de retirar els drenatges i embenats, i si està tot en condicions correctes procedirem a lliurar l'informe d´alta on detallem totes les indicacions postoperatòries que haurà de seguir la pacient i les receptes que necessitarà lliurar a la farmàcia per poder rebre la medicació que us recomanem. A la primera setmana postoperatòria, el dolor i els marejos són poc habituals, però hi ha moments puntuals en què poden aparèixer i s'ha d'estar previngut.
Durant els primers tres mesos (més accentuat durant el primer mes) les mames es veuran en una posició més alta i de més volum a causa de l'edema o la tumefacció postoperatoris. Fins i tot pot ser que una mama estigui més inflamada que l'altra i per això es vegi més gran (hi ha pacients que presenten aquesta inflamació més gran en una mama que en una altra i va variant depenent de la setmana i d'una mama a l'altra) donant sensació d'asimetria o deformitat. A partir dels tres mesos tenim resultats força estables. Un resultat d‟una cirurgia estètica no s‟hauria de donar per definitiu fins que no hagi passat un any del dia de la intervenció.
Hem de considerar-los els nostres aliats, ja que ens eliminen aquest líquid que genera gran inflamació si es queda dins i, fins i tot, pot incrementar el risc de complicacions. Són un destorb, però no tenen res més dolent que això. A moltes de les nostres intervencions els deixem, com a mínim fins a l'alta hospitalària. Els deixem sempre més temps a les intervencions de cirurgia d'abdomen i esquena que en cirurgia mamària.
Es poden moure els braços per fer activitats que no requereixin esforços. El més important és no aixecar-los o aixecar pesos importants. Normalment deixem aixecar els braços a partir de la segona setmana postoperatòria, fins que la cirurgia estigui ben cicatritzada per dins i el moviment no la pugui afectar. I finalment es podran aixecar pesos importants a partir de la quarta setmana postoperatòria.
Depèn de cada tipus de feina. Normalment, el treball d'ordinador (secretariat, informàtica, telecomunicacions…) permetem iniciar-lo a les dues setmanes postoperatòries. Treballs que impliquin conduir o molt moviment normalment a les tres setmanes.
Normalment permetem conduir a partir de les tres setmanes postoperatòries
Els primers cinc o set dies postoperatoris els recomanem passar a casa, a partir de llavors permetem sortir a fer un cafè oa visitar familiars o amics. Conduir o fer llargues passejades a partir de les tres setmanes postoperatòries. L'esport com anar al gimnàs o córrer a les quatre setmanes. Esports intensos com escalada, natació, triatló… a les sis setmanes postoperatòries.
La major part de punts són subcutanis o intradèrmics, és a dir, estan sota la pell, van per dins. No deixem normalment punts externs (només els dels extrems de la sutura intradèrmica). Si hi hagués la necessitat de deixar algun punt extern normalment el retirem als 7-15 dies.
Si no hi ha cap característica que obligui a més temps, solem recomanar portar el sostenidor esportiu durant un mes tant de dia com de nit.
