Contractura capsular
Tot i que per sort és poc freqüent, és el motiu més comuns per a la retirada o recanvi dels implants mamaris. Es relaciona MOLTÍSIM amb el tabaquisme. Altres raons serien: la ruptura dels implants, la migració dels implants o l’aparició de dolor crònic.
La contractura capsular ocorre quan el teixit cicatricial al voltant de l’implant (que SEMPRE ESTÀ, el cos el genera per aïllar l’implant) es contrau i es torna rígid, cosa que pot causar dolor i deformitat al si. En casos greus, la contractura capsular pot afectar la salut i la qualitat de vida de la pacient, cosa que requereix la retirada dels implants.
Per què algú es voldria modificar un pit ja intervingut prèviament amb pròtesis mamàries?
Pot ser degut a molts factors i el més freqüent és la contractura capsular. Tot implant no orgànic dins el nostre cos genera una reacció per intentar aïllar-lo, com una cicatriu. Aquesta cicatriu, gràcies a la qualitat dels implants utilitzats, sol ser sana i fina, molt prima, de manera que les pacients ni la detecten al tacte o quan s’observen davant d’un mirall. El problema apareix quan aquesta càpsula augmenta de gruix i genera formes irregulars.
Quines són les causes duna contractura capsular?
No hi ha una bola de vidre per poder predir qui generarà una contractura capsular i qui no. És una complicació realment poc freqüent, però sí que està fermament relacionada amb l’hàbit tabàquic.
Hi ha teories que també la relacionen amb haver presentat complicacions postoperatòries com infeccions, hematomes… o també haver col·locat l’implant durant la cirurgia amb una tècnica poc estèril o d’una forma traumàtica.
Els símptomes de la contractura capsular poden variar, però poden incloure-hi:
- Sensació de tensió o duresa al pit.
- Dolor o malestar a la mama.
- Canvis en la forma o la posició de l’implant.
- Dolor al pit al tacte.
- Canvis en la sensibilitat del pit o el mugró
¿Cómo se diagnostica la contractura capsular?
¿Cuál es el tratamiento para la contractura capsular?
¿Qué tipo de intervenciones se realizan?
Quan es requereix intervenció quirúrgica?
Hi ha 2 raons per les quals algú ha d'entrar a quiròfan per modificar el pit després d'una intervenció prèvia:
Es pot prevenir la contractura capsular?
No es pot prevenir completament, però algunes tècniques quirúrgiques, com ara la col·locació submuscular dels implants i l'ús d'implants texturitzats, poden reduir el risc de desenvolupar contractura capsular. Aquí hi ha algunes estratègies que poden ajudar a reduir el risc de desenvolupar contractura capsular:
Tot i que aquestes mesures poden ajudar a reduir el risc de desenvolupar contractura capsular, és important recordar que no hi ha garantia que es pugui prevenir completament.
Pateixes de contractures capsulars?
Pròtesis mamàries PIP
La retirada de pròtesis mamàries PIP (Poly Implant Prothèse) és un tema important que va sorgir a causa de problemes de seguretat relacionats amb aquests implants. PIP va ser un fabricant francès d’implants mamaris que feia servir un gel de silicona no autoritzat i de qualitat inferior en els seus productes. Això va portar a una sèrie de problemes de salut i preocupacions a tot el món
Algunes raons per a la retirada de pròtesis mamàries PIP inclouen:
- Risc de ruptura
Els implants mamaris PIP tenien un risc més gran de ruptura en comparació amb altres implants a causa de l’ús d’un gel de silicona no autoritzat. La ruptura de l’implant pot provocar complicacions mèdiques, com ara inflamació, dolor, formació de teixit cicatricial o fins i tot migració del gel cap a teixits circumdants.
- Preocupacions sobre la seguretat:
Els informes sobre la mala qualitat dels materials utilitzats als implants PIP van generar preocupacions sobre la seguretat d’aquests dispositius mèdics. Les autoritats sanitàries de diversos països, inclosos França, el Regne Unit i Austràlia, van recomanar la retirada dels implants PIP com a mesura de precaució.
- Problemes regulatoris
La revelació que PIP havia utilitzat un gel de silicona no autoritzat als seus implants va portar a un escrutini regulatori més estricte sobre els fabricants de dispositius mèdics a molts països. Això va resultar en la retirada obligatòria dels implants PIP del mercat i en accions legals contra l?empresa i els seus directius.
- Preocupacions sobre la salut
A més del risc de ruptura, també van sorgir preocupacions sobre possibles efectes adversos per a la salut associats amb el gel de silicona utilitzat als implants PIP. Alguns informes suggerien més risc d’inflamació, reaccions al·lèrgiques i altres problemes de salut en pacients amb implants PIP.
Preguntes freqüents
Hi ha diversos truquets que ens poden ajudar a aconseguir un escot estèticament agradable.
- L'elecció de la pròtesi: és el més important per poder generar un bon escot. Cal que l'amplada sigui suficient per cobrir tot el tòrax i així poder arribar a ocupar correctament tota la zona. També s'ha de tenir en compte la forma, el nivell d'implantació i la mida del pit que té la pacient prèviament.
- La manera com s'aixeca el múscul pectoral: és on s'insereix la pròtesi i el mateix múscul ens pot ajudar a ajuntar bé les mames.
- Internal Bra: amb l'ajuda de punts de sutura, fixem i tanquem bé les vores de la butxaca de la pròtesi per crear un efecte de sostenidor intern.
- Lipoinjecció: la injecció de greix al pit permet crear un volum completament natural i evitar defectes estètics a llarg termini com el rippling (irregularitats a la superfície). Ens permet crear un escot bonic i natural amb el propi greix de la pacient
La resposta és: DEPÈN de cada cas
Quan decidir “NO esperar ser mare”? Aquesta és l'opció preferida per a les pacients que no se senten realment còmodes ni identificades amb la forma i/o el volum del pit en el moment actual. Per a moltes pacients, per exemple amb 20 anys, no els compensa passar 10-15 anys més (fins a l'edat en què vulguin ser mares) amb un pit amb què no se sentin bé. És veritat que el pit canvia amb els anys, amb els canvis bruscos de pes o els embarassos, però retocar una mama ja intervinguda tendeix a ser més senzilla. Solen ser cirurgies principalment de pell i greix sense haver de tocar àrees profundes o pròtesis mamàries prèvies. No sol ser necessari ingrés hospitalari i el postoperatori sol ser molt suportable. Per això, moltes pacients decideixen no esperar i intervenir-hi el pit en el moment en què no se senten còmodes amb ell.
Aquesta opció és la indicada per a aquelles dones que volen passar només una vegada per quiròfan. En aquest cas, el més recomanable és esperar tenir tots els fills desitjats abans de realitzar una cirurgia mamària. El preu a pagar serà passar uns quants anys més acceptant la forma i volum de les mames amb què no estem del tot còmodes.
Als pacients els agradaria saber quin serà el resultat exacte de la intervenció. Si bé és cert que els resultats de les cirurgies (i de qualsevol intervenció mèdica) tenen una part previsible (dependrà del tipus d'intervenció planejada, els desitjos del pacient i factors que estudiem en l'exploració física com la qualitat dels teixits ), hi ha una altra part imprevisible que ens pot modificar el resultat com la genètica de base de cadascun o altres factors que no hàgim pogut identificar inicialment.
El nostre objectiu serà minimitzar aquests factors imprevisitbles que puguin afectar el resultat que deixem al quiròfan per poder donar al pacient una idea el més propera possible al que aconseguirà, però és impossible assegurar al 100% un resultat degut a aquesta raó.
- Menors de 18 anys amb objectius estètics (en mames tuberoses és possible fer la cirurgia abans dels 18 anys, sempre amb el consentiment dels pares)
- Embaràs
- Infecció mamària activa o passada en els darrers 6 mesos.
- Qualsevol malaltia no controlada
Les mamografies mamàries es poden fer sense problemes en dones que són portadores de pròtesis mamàries. Recomanem que es facin a partir dels 12 mesos de la intervenció per evitar que la inflamació de la cirurgia pugui interferir en la interpretació d'aquesta prova. Sempre que una avisi abans al metge que li sol·licita aquesta prova perquè es programi per realitzar amb la tècnica d'Eklund, una maniobra que consisteix a desplaçar la pròtesi cap al dors de la mama, deixant-la fora de la paleta de compressió, comprimint només el teixit mamari per fer la mamografia. No hi ha cap problema per fer altres proves com ressonàncies magnètiques ni per anar amb avió (les pròtesis no exploten). Ser portadora de pròtesis mamàries és fins i tot beneficiós per a l'autopalpació mamària, ja que el teixit mamari queda més tens i distribuït al voltant de l'implant i permet més sensibilitat i especificitat a l'hora de palpar tot aquest teixit.
No, la qualitat dels materials amb què es fabriquen les pròtesis mamàries amb què treballem ha permès reduir el risc de complicacions associades a aquests a un nivell molt baix. Això no vol dir que no pugui ser necessari fer un recanvi de pròtesis o retirar-les al llarg de la vida per alguna raó, però això és poc habitual. Les pròtesis amb què es treballava fa anys sí que recomanaven canviar-les cada 10 anys, però gràcies als avenços científics ja no és així.
Cap tipus de cirurgia plàstica no està relacionada amb l'augment del risc de patir càncer. L'ús de pròtesis mamàries sí que s'ha relacionat amb algun tipus de malaltia autoimmune o algun tipus de limfoma, però no amb una relació científicament clara ni provada en les pròtesis mamàries que fem servir actualment (sí ha passat en alguna marca de pròtesis mamàries utilitzada al passat).
Anestèsia general sempre, per garantir la comoditat del pacient i poder treballar amb la màxima precisió i seguretat per part del cirurgià. Normalment no sol ser necessària una intubació completa, la màscara laríngia amb anestèsia suau sol ser la via d'elecció del nostre equip d'anestesiologia. No s'hauria de fer cirurgies mamàries amb anestèsia local, és una mala praxi. Durant tota la intervenció es controla i té cura de l'estat general i les constants vitals de la pacient amb el màxim detall per part del nostre equip d'anestesiologia.
Una nit d'ingrés és habitual. Es prefereix estar sota vigilància sanitària les primeres hores. Tot i que no és una cirurgia llarga ni de risc, hem passat per un quiròfan i hem rebut medicació. A més, la medicació endovenosa és útil a les primeres hores per maximitzar el confort postoperatori del pacient.
Treballem amb diferents marques de pròtesis mamàries: Motiva, Silimed, Politech, Eurosilicon, Nagor… Cap no és igual a l'altra, cada marca té els seus pros i contres que cal valorar. Estudiarem específicament el teu cas per escollir la pròtesi mamària que sigui millor per aconseguir el resultat que estàs buscant.
La resposta a aquesta pregunta s'ha d'individualitzar a cada cas. Tot i així, es pot dir que a la major part de les pacients la recomanació és col·locar la pròtesi sota el múscul (també anomenat submuscular o subpectoral, ja que el múscul utilitzat és el pectoral major). Dins de les formes més habituals de col·locar una pròtesi sota el múscul, la més utilitzada habitualment és el pla dual, on el 50-75% de la pròtesi queda coberta pel múscul i el 25-50% per la part inferior de la glàndula mamària.
Aquesta col·locació presenta diversos avantatges: no es toca gens l'estructura anatòmica de la glàndula mamària, per la qual cosa es preserva millor la sensibilitat i la capacitat posterior per donar el pit, i és una cirurgia més neta, per la qual cosa es redueix el risc de infecció o de contractura capsular.
Col·locar la pròtesi damunt del múscul, tot i ser poc habitual a la nostra pràctica habitual, en determinades pacients, té certs avantatges que cal valorar en cada cas.
Damunt del múscul es pot fer de dues maneres: subglandular (directament sota la glàndula mamària) o subfascial (sota la primera capa que envolta el múscul pectoral major).
Aquesta és una pregunta molt freqüent a la consulta ja que, com és normal d'entrada, als pacients els agradaria saber quin serà el resultat exacte de la seva cirurgia. Si bé és cert que els resultats de les cirurgies (i de qualsevol intervenció mèdica) tenen una part previsible (dependrà del tipus d'intervenció planejada, els desitjos del pacient i factors que estudiem en l'exploració física com la qualitat dels teixits ), hi ha una altra part imprevisible que ens pot modificar el resultat com la genètica de base de cadascun o altres factors que no hàgim pogut identificar inicialment. El nostre objectiu serà minimitzar aquests factors imprevisibles que puguin afectar el resultat que deixem al quiròfan per poder donar al pacient una idea el més propera possible al que aconseguirà, però és impossible assegurar al 100% un resultat degut a aquesta raó.
Per tant… en resposta a la pregunta: Quina talla de sostenidor em quedarà? No sabrem la talla exacta fins que no s'hagi desinflamat i tinguem un resultat més o menys estable als 3-6 mesos després de la cirurgia.
Sabies que 7 de cada 10 dones desconeixen la seva talla correcta de sostenidor?
Un 30% de les consultes realitzades sobre dolors al pit prové de l'ús d'un sostenidor inadequat. Portar una talla de sostenidor errònia pot causar no només molèsties, sinó també marques i lesions, a més d'accelerar el procés d'envelliment del pit.
Tipus de pròtesis mamàries
Hi ha diferents tipus de pròtesis mamàries disponibles, cadascuna amb les seves pròpies característiques i beneficis únics.
L'elecció d'una pròtesi o una altra depèn sens dubte dels objectius estètics individuals de cada pacient, així com de la seva anatomia i preferències personals. A consulta treballem en estreta col·laboració amb cada pacient i fem un estudi complet de la forma i consistència del pit i de la forma i la mida del tòrax per determinar el tipus de pròtesi més adequat que permeti assolir els resultats desitjats i satisfer les necessitats estètiques.
On es poden col·locar les pròtesis mamàries?
Sota el múscul (també anomenat implant submuscular o subpectoral): és la major part dels nostres casos. Dins de les formes més habituals de col·locar una pròtesi sota el múscul, la més utilitzada és el pla dual, on el 50-75% de la pròtesi queda coberta pel múscul i el 25-50% per la part inferior de la glàndula mamària .
Damunt del múscul o implant subglandular (directament sota la glàndula mamària) o subfascial (sota la primera capa que envolta el múscul pectoral major). Aquesta tècnica és menys habitual, però en determinats pacients tenen certs avantatges que cal valorar en cada cas.
Postoperatori
És normal experimentar dolor, inflor i sensibilitat als pits després de la cirurgia. El cirurgià plàstic pot receptar medicaments per al dolor per ajudar a controlar les molèsties durant els primers dies.
Notaràs un dolor descrit habitualment com a “agulletes”, com si haguessis anat al gimnàs tres o quatre dies seguits. Acostuma a ser un dolor molt ben tolerat i més si segueixes al peu de la lletra la pauta de medicació que recomanem prendre la primera setmana postoperatòria. La major part de les pacients expliquen que les molèsties són més grans els primers 3 o 5 dies, posteriorment és mínim; encara que cada persona té un llindar de dolor diferent.
Després de la cirurgia, és possible que es col · loqui un embenat compressiu al voltant dels pits per ajudar a reduir la inflor i mantenir les pròtesis mamàries al seu lloc. Encara que si la intervenció ha estat menor, és possible que es col·loqui directament el sostenidor postoperatori sense embenat per reduir molèsties a la pacient.
Les primeres hores postoperatòries es passen a l'àrea de reanimació de l'hospital on se segueix una vigilància estricta de totes les constants vitals. Quan la pacient s'ha despertat completament de l'anestèsia (ja no està grogui), el dolor i els mareigs estan controlats i, per tant, es troba en condicions òptimes, és portada a la seva habitació amb els seus familiars i amics. Allí comença la recuperació per preparar-se per tornar al seu domicili. A la vostra habitació de planta el personal d'infermeria s'encarregarà de forma diligent que la pacient es trobe còmoda i amb el mínim de molèsties fent ús quan sigui necessari de la medicació pautada pel nostre equip d'anestesiologia. L'equip d'infermeria ajudarà la pacient a tolerar bé la ingesta de líquids i sòlids i la deambulació, i així assegurem una tornada a casa segura. L'endemà vindrem a l'hospital per visitar-te, comprovar que la pacient es troba en bones condicions generals ia les àrees intervingudes no hi ha complicacions de cap mena, valorarem la possibilitat de retirar els drenatges i embenats, i si està tot en condicions correctes procedirem a lliurar l'informe d´alta on detallem totes les indicacions postoperatòries que haurà de seguir la pacient i les receptes que necessitarà lliurar a la farmàcia per poder rebre la medicació que us recomanem. A la primera setmana postoperatòria, el dolor i els marejos són poc habituals, però hi ha moments puntuals en què poden aparèixer i s'ha d'estar previngut.
Durant els primers tres mesos (més accentuat durant el primer mes) les mames es veuran en una posició més alta i de més volum a causa de l'edema o la tumefacció postoperatoris. Fins i tot pot ser que una mama estigui més inflamada que l'altra i per això es vegi més gran (hi ha pacients que presenten aquesta inflamació més gran en una mama que en una altra i va variant depenent de la setmana i d'una mama a l'altra) donant sensació d'asimetria o deformitat. A partir dels tres mesos tenim resultats força estables. Un resultat d‟una cirurgia estètica no s‟hauria de donar per definitiu fins que no hagi passat un any del dia de la intervenció.
Hem de considerar-los els nostres aliats, ja que ens eliminen aquest líquid que genera gran inflamació si es queda dins i, fins i tot, pot incrementar el risc de complicacions. Són un destorb, però no tenen res més dolent que això. A moltes de les nostres intervencions els deixem, com a mínim fins a l'alta hospitalària. Els deixem sempre més temps a les intervencions de cirurgia d'abdomen i esquena que en cirurgia mamària.
Es poden moure els braços per fer activitats que no requereixin esforços. El més important és no aixecar-los o aixecar pesos importants. Normalment deixem aixecar els braços a partir de la segona setmana postoperatòria, fins que la cirurgia estigui ben cicatritzada per dins i el moviment no la pugui afectar. I finalment es podran aixecar pesos importants a partir de la quarta setmana postoperatòria.
Depèn de cada tipus de feina. Normalment, el treball d'ordinador (secretariat, informàtica, telecomunicacions…) permetem iniciar-lo a les dues setmanes postoperatòries. Treballs que impliquin conduir o molt moviment normalment a les tres setmanes.
Normalment permetem conduir a partir de les tres setmanes postoperatòries
Els primers cinc o set dies postoperatoris els recomanem passar a casa, a partir de llavors permetem sortir a fer un cafè oa visitar familiars o amics. Conduir o fer llargues passejades a partir de les tres setmanes postoperatòries. L'esport com anar al gimnàs o córrer a les quatre setmanes. Esports intensos com escalada, natació, triatló… a les sis setmanes postoperatòries.
La major part de punts són subcutanis o intradèrmics, és a dir, estan sota la pell, van per dins. No deixem normalment punts externs (només els dels extrems de la sutura intradèrmica). Si hi hagués la necessitat de deixar algun punt extern normalment el retirem als 7-15 dies.
Si no hi ha cap característica que obligui a més temps, solem recomanar portar el sostenidor esportiu durant un mes tant de dia com de nit.
