Augment de mames
L’augment de mames és un procediment quirúrgic que consisteix a millorar la forma de la mama i harmonitzar-la d’acord amb les proporcions corporals de la dona. Ho fem incrementant el seu volum, a les zones concretes on li manca. El Dr. Marc Illa destaca la importància de comprendre les expectatives i desitjos individuals de cada pacient per assolir resultats satisfactoris.
“Cada persona té una percepció diferent de la bellesa i fer el pas ha de ser una decisió personal i no influenciada per l’opinió de la resta”
Durant la consulta inicial, es discuteixen les opcions disponibles, incloent-hi els diferents tipus de pròtesis mamàries, així com la mida i el perfil de les mateixes. L’elecció del volum de la pròtesi es basa en l’anatomia de la pacient, els seus objectius estètics i el seu estil de vida, permetent una decisió personalitzada que n’afavoreixi l’autoestima i la confiança.
A més de millorar l’aparença física, l’augment de pit pot tenir un impacte positiu en l’autoestima de la pacient, proporcionant una sensació de feminitat i seguretat al cos. Amb l’orientació experta i una elecció acurada de la mida i el tipus de pròtesis, les pacients poden aconseguir resultats naturals i satisfactoris que millorin el seu benestar emocional i la seva qualitat de vida.
Cas 1
Cas 2
Cas 3
Cas 4
En què consisteix la cirurgia
L'augment de mames es pot aconseguir amb:
Feeling i confiança
El més important és sentir-se a gust i confiar en el cirurgià que ens operarà. Per això és bo, fins i tot recomanable, visitar diferents facultatius per poder decidir aquell amb qui hi hagi hagut més ” feeling” i, per descomptat, ofereixi la tècnica amb què estem més conformes
Les indicacions mèdiques per a una mamoplàstia són:
- Agenèsia mamària: les mames no s'han desenvolupat
- Asimetries mamàries
- Hipoplàsia mamària: les mames no han crescut el que deurien en un cos normal
- Atròfia glandular: pèrdua de volum després de l'embaràs, pèrdues de pes…
- Deformitats mamàries: mama tuberosa, síndrome de Poland, pectus excavatum…
- Reconstrucció de mama: posterior a càncer de mama, infeccions mamàries, traumatismes
És una cirurgia complexa i amb molts aspectes a valorar tant a la consulta com al propi quiròfan. Assegureu-vos que tots els vostres dubtes són resolts a la consulta, amb les visites que siguin necessàries abans d’intervenir. No deixeu cap a l’aire. Assegureu-vos que el vostre cirurgià té l’experiència i la titulació que acrediti la formació necessària per poder realitzar cirurgia plàstica. No és poc habitual que altres metges no formats s’aventurin a fer cirurgies plàstiques tristament.
- L’AUGMENT DE MAMES HÍBRID consisteix a augmentar el volum de les mames i modificar-ne la forma segons els desitjos de cada pacient no només amb pròtesis mamàries, sinó amb greix de la pròpia pacient obtinguda prèviament amb liposucció. La injecció de greix al pit es considera com una lipoescultura de la mama i ens permet.
- Aconseguir la forma que ens interessa
- Aconseguir un resultat natural amb teixits del propi cos
- Obtenir un elevat grau de detall
Permet augments de volum grans i generant escot amb la pròtesi mamària, i per altra banda, permet guanyar en naturalitat l’aspecte visual i el tacte, suavitzant imperfeccions, amb la injecció greixosa, reduint el risc de complicacions estètiques com el temut “rippling”.
Us preocupa que el tacte de la pròtesi no sigui natural?
Us preocupa el temut rippling a les mames?
Voleu aconseguir aquest escot natural i pronunciat?
Què ERRORES has d'evitar en escollir una pròtesi mamària?
Són peticions habituals que les pacients ens fan a la consulta quan sol·liciten operar-se el pit, ja sigui un augment de mames o una elevació (mastopèxia) i podem desmentir les 3 afirmacions.
el secret?
Transmetre bé la teva idea al cirurgià. És l’única feina que té el pacient, transmetre el que vol aconseguir al seu pit i us plantejo les preguntes següents:
Vull un escot ben marcat o més suau? Vull que es noti un pit més arrodonit o amb una caiguda més natural? Vull només augmentar volum al pit o també elevar-lo?
Es útil aportar fotografías de casos realizados para que la paciente pueda ver si le gustaría o si pudiera tener un resultado más parecido.
On amaguem la cicatriu d'una mama?
La cicatriu a la mama és una de les preocupacions més grans de les nostres pacients. Cada pacient té unes característiques diferents que s’han de valorar a l’exploració de les primeres visites:
- Tipus de pell (elasticitat, textura, gruix)
- Forma de les mames (caigudes, buides, amples…)
- Presència d'alteracions de la pell prèvies: irregularitats, pigues, cicatrius de traumatismes o cirurgies
Durant la intervenció, s’utilitza anestèsia general i es fan incisions acuradament planificades al voltant de l’arèola o al solc submamari oa la zona axil·lar, eliminant l’excés de pell i remodelant el teixit mamari per crear una aparença juvenil i atractiva Realitzem cicatrius amagades. en solcs i transicions de color generant resultats molt naturals.
Hi ha diverses maneres de realitzar la cirurgia segons el que vulguis aconseguir i com ho vulguis aconseguir: Si la mama és més complexa, és a dir, presenta caiguda o és tuberosa, la indicació de la cicatriu pot ser diferent. En el cas de mames tuberoses la cicatriu pot ser necessària al solc submamari o bé a l’arèola, o fins i tot a totes dues. En el cas de mames caigudes caldrà una mastopèxia o elevació mamària i les cicatrius seran diferents
Què és l'asimetria mamària i quines en són les causes?
Cap ésser humà, sigui home o dona, jove o gran, esportista o sedentari, presenta una simetria del 100%. El problema apareix quan la simetria entre un costat i l’altre del cos és menor a un 90-95%.
Un dels motius més freqüents de consulta per a cirurgia mamària és per millorar l’asimetria entre ambdues mames, que pot ser deguda a malformacions de naixement com mames tuberoses o síndrome de Poland o causes externes com a traumatismes o cirurgies prèvies.
La cirurgia és la solució per als casos on l’asimetria és un factor d’incomoditat i d’inseguretat per a la pacient. Ens permet millorar aquest problema i assolir un 90-95% de simetria natural.
Com és la visita amb el cirurgià?
01
Presa de contacte
El primer que preguntarà el cirurgià és què vols aconseguir o què t'agradaria millorar. Posteriorment et preguntarà sobre les teves al·lèrgies, malalties que pateixis, cirurgies a què hagis estat sotmesa… Aquesta informació és de vital importància per plantejar el tipus de cirurgia i el curs postoperatori que seguirem. La cirurgia estètica i moltes de les cirurgies reparadores que realitzem els cirurgians plàstics ha de ser realitzada en les condicions de màxima seguretat, ja que no corre pressa realitzar-la i pot ser planejada al detall per poder obtenir els millors resultats possibles i amb la màxima seguretat, minimitzant els riscos per a la teva salut al màxim.
02
Exploració
Després passem a l'acció, hem de fer una exploració física. Prendrem mesures i les proporcions corporals de la pacient (alçada i amplada de les mames, distància entre els dos mugrons, distància del mugró al solc submamari, distància des de l'escotadura jugular esternal al mugró…) i explorarem l'àrea a intervenir (quantitat i textura de glàndula mamària, qualitat i tipus de pell, posició de la glàndula mamària, asimetries entre les dues mames, forma del tòrax, diàmetre del tòrax…). No és el mateix col·locar unes pròtesis de 300cc en una persona que fa 85 cm de circumferència de tòrax i 1'53 cm d'alçada que col·locar-les en una persona amb 100 cm i 1'88 cm respectivament.
03
Desitjos i necessitats
Un cop coneixem el context mèdic de la pacient i d'on partim, toca conversar distesament amb la pacient per conèixer els vostres desitjos. És molt important expressar al cirurgià amb claredat què volem aconseguir o què busquem millorar (plantejar-se preguntes útils per a això com: t'agrada el teu pit com et queda amb el sostenidor? T'agrada més el pit com et queda amb el sostenidor amb push-up? T'agradaria tenir una miqueta o molt més? Busques un resultat més exuber discret de pit?T'agradaria que quedés un escot ben marcat?), també és útil portar fotos d'amigues o conegudes per transmetre-li al cirurgià la idea que una vol aconseguir, tenint en compte sempre que cada cos és diferent i s'aconseguirà sempre un resultat diferent que qualsevol altra persona. Amb aquesta darrera informació s'escull la projecció de la pròtesi mamària (hi ha projecció baixa, moderada, alta i extra alta) i la forma d'aquesta (hi ha anatòmiques, ergonòmiques o rodones). Valorarem específicament el teu cas per escollir la pròtesi mamària que sigui millor per aconseguir el resultat que estàs buscant.
Preguntes freqüents
Quina és la mida d'implant adequat per a mi?
L’elecció de la mida de l’implant depèn de diversos factors, com l’anatomia del cos, les metes estètiques i el estil de vida. Durant la consulta, us ajudarem a determinar la mida adequada que millor s’adapti a les vostres necessitats.
Quins són els riscos associats amb la cirurgia d'augment de mames?
Quant de temps durarà la recuperació després de la cirurgia?
La cirurgia afectarà la meva capacitat d'alletar en el futur?
La cirurgia afectarà la sensibilitat del meu pit?
Quant de temps duraran els resultats de l'augment de mames?
Com es fa la cirurgia d'augment de mames?
Tipus de pròtesi
Hi ha diferents tipus de pròtesis mamàries disponibles, cadascuna amb les seves pròpies característiques i beneficis únics.
L'elecció d'una pròtesi o una altra depèn sens dubte dels objectius estètics individuals de cada pacient, així com de la seva anatomia i preferències personals. A consulta treballem en estreta col·laboració amb cada pacient i fem un estudi complet de la forma i consistència del pit i de la forma i la mida del tòrax per determinar el tipus de pròtesi més adequat que permeti assolir els resultats desitjats i satisfer les necessitats estètiques.
Abans de la cirurgia, us donarem instruccions específiques sobre com preparar-vos, que poden incloure deixar de fumar, evitar certs medicaments i ajustar la vostra dieta. És important seguir aquestes instruccions amb cura per garantir una cirurgia segura i una recuperació amb èxit.
Hi ha diversos truquets que ens poden ajudar a aconseguir un escot estèticament agradable.
- L'elecció de la pròtesi: és el més important per poder generar un bon escot. Cal que l'amplada sigui suficient per cobrir tot el tòrax i així poder arribar a ocupar correctament tota la zona. També s'ha de tenir en compte la forma, el nivell d'implantació i la mida del pit que té la pacient prèviament.
- La manera com s'aixeca el múscul pectoral: és on s'insereix la pròtesi i el mateix múscul ens pot ajudar a ajuntar bé les mames.
- Internal Bra: amb l'ajuda de punts de sutura, fixem i tanquem bé les vores de la butxaca de la pròtesi per crear un efecte de sostenidor intern.
Lipoinjecció: la injecció de greix al pit permet crear un volum completament natural i evitar defectes estètics a llarg termini com el rippling (irregularitats a la superfície). Ens permet crear un escot bonic i natural amb el propi greix de la pacient
La resposta és: DEPÈN de cada cas
Quan decidir “NO esperar ser mare”? Aquesta és l'opció preferida per a les pacients que no se senten realment còmodes ni identificades amb la forma i/o el volum del pit en el moment actual. Per a moltes pacients, per exemple amb 20 anys, no els compensa passar 10-15 anys més (fins a l'edat en què vulguin ser mares) amb un pit amb què no se sentin bé. És veritat que el pit canvia amb els anys, amb els canvis bruscos de pes o els embarassos, però retocar una mama ja intervinguda tendeix a ser més senzilla. Solen ser cirurgies principalment de pell i greix sense haver de tocar àrees profundes o pròtesis mamàries prèvies. No sol ser necessari ingrés hospitalari i el postoperatori sol ser molt suportable. Per això, moltes pacients decideixen no esperar i intervenir-hi el pit en el moment en què no se senten còmodes amb ell.
Quan decidir “Esperar a ser mare”? Aquesta opció és la indicada per a aquelles dones que volen passar només una vegada per quiròfan. En aquest cas, el més recomanable és esperar tenir tots els fills desitjats abans de realitzar una cirurgia mamària. El preu a pagar serà passar uns quants anys més acceptant la forma i volum de les mames amb què no estem del tot còmodes.
Als pacients els agradaria saber quin serà el resultat exacte de la intervenció. Si bé és cert que els resultats de les cirurgies (i de qualsevol intervenció mèdica) tenen una part previsible (dependrà del tipus d'intervenció planejada, els desitjos del pacient i factors que estudiem en l'exploració física com la qualitat dels teixits ), hi ha una altra part imprevisible que ens pot modificar el resultat com la genètica de base de cadascun o altres factors que no hàgim pogut identificar inicialment.
El nostre objectiu serà minimitzar aquests factors imprevisitbles que puguin afectar el resultat que deixem al quiròfan per poder donar al pacient una idea el més propera possible al que aconseguirà, però és impossible assegurar al 100% un resultat degut a aquesta raó.
- Menors de 18 anys amb objectius estètics
- Embaràs
- Infecció mamària activa o passada en els darrers 6 mesos.
- Qualsevol malaltia no controlada
Les mamografies mamàries es poden fer sense problemes en dones que són portadores de pròtesis mamàries. Recomanem que es facin a partir dels 12 mesos de la intervenció per evitar que la inflamació de la cirurgia pugui interferir en la interpretació d'aquesta prova. Sempre que una avisi abans al metge que li sol·licita aquesta prova perquè es programi per realitzar amb la tècnica d'Eklund, una maniobra que consisteix a desplaçar la pròtesi cap al dors de la mama, deixant-la fora de la paleta de compressió, comprimint només el teixit mamari per fer la mamografia. No hi ha cap problema per fer altres proves com ressonàncies magnètiques ni per anar amb avió (les pròtesis no exploten). Ser portadora de pròtesis mamàries és fins i tot beneficiós per a l'autopalpació mamària, ja que el teixit mamari queda més tens i distribuït al voltant de l'implant i permet més sensibilitat i especificitat a l'hora de palpar tot aquest teixit.
No, la qualitat dels materials amb què es fabriquen les pròtesis mamàries amb què treballem ha permès reduir el risc de complicacions associades a aquests a un nivell molt baix. Això no vol dir que no pugui ser necessari fer un recanvi de pròtesis o retirar-les al llarg de la vida per alguna raó, però això és poc habitual. Les pròtesis amb què es treballava fa anys sí que recomanaven canviar-les cada 10 anys, però gràcies als avenços científics ja no és així.
Cap tipus de cirurgia plàstica no està relacionada amb l'augment del risc de patir càncer. L'ús de pròtesis mamàries sí que s'ha relacionat amb algun tipus de malaltia autoimmune o algun tipus de limfoma, però no amb una relació científicament clara ni provada en les pròtesis mamàries que fem servir actualment (sí ha passat en alguna marca de pròtesis mamàries utilitzada al passat).
Anestèsia general sempre, per garantir la comoditat del pacient i poder treballar amb la màxima precisió i seguretat per part del cirurgià. Normalment no sol ser necessària una intubació completa, la màscara laríngia amb anestèsia suau sol ser la via d'elecció del nostre equip d'anestesiologia. No s'hauria de fer cirurgies mamàries amb anestèsia local, és una mala praxi. Durant tota la intervenció es controla i té cura de l'estat general i les constants vitals de la pacient amb el màxim detall per part del nostre equip d'anestesiologia.
Una nit d'ingrés és habitual. Es prefereix estar sota vigilància sanitària les primeres hores. Tot i que no és una cirurgia llarga ni de risc, hem passat per un quiròfan i hem rebut medicació. A més, la medicació endovenosa és útil a les primeres hores per maximitzar el confort postoperatori del pacient.
Treballem amb diferents marques de pròtesis mamàries: Motiva, Silimed, Politech, Eurosilicon, Nagor… Cap no és igual a l'altra, cada marca té els seus pros i contres que cal valorar. Estudiarem específicament el teu cas per escollir la pròtesi mamària que sigui millor per aconseguir el resultat que estàs buscant.
La resposta a aquesta pregunta s'ha d'individualitzar a cada cas. Tot i així, es pot dir que a la major part de les pacients la recomanació és col·locar la pròtesi sota el múscul (també anomenat submuscular o subpectoral, ja que el múscul utilitzat és el pectoral major). Dins de les formes més habituals de col·locar una pròtesi sota el múscul, la més utilitzada habitualment és el pla dual, on el 50-75% de la pròtesi queda coberta pel múscul i el 25-50% per la part inferior de la glàndula mamària.
Aquesta col·locació presenta diversos avantatges: no es toca gens l'estructura anatòmica de la glàndula mamària, per la qual cosa es preserva millor la sensibilitat i la capacitat posterior per donar el pit, i és una cirurgia més neta, per la qual cosa es redueix el risc de infecció o de contractura capsular.
Col·locar la pròtesi damunt del múscul, tot i ser poc habitual a la nostra pràctica habitual, en determinades pacients, té certs avantatges que cal valorar en cada cas.
Damunt del múscul es pot fer de dues maneres: subglandular (directament sota la glàndula mamària) o subfascial (sota la primera capa que envolta el múscul pectoral major).
Aquesta és una pregunta molt freqüent a la consulta ja que, com és normal d'entrada, als pacients els agradaria saber quin serà el resultat exacte de la seva cirurgia. Si bé és cert que els resultats de les cirurgies (i de qualsevol intervenció mèdica) tenen una part previsible (dependrà del tipus d'intervenció planejada, els desitjos del pacient i factors que estudiem en l'exploració física com la qualitat dels teixits ), hi ha una altra part imprevisible que ens pot modificar el resultat com la genètica de base de cadascun o altres factors que no hàgim pogut identificar inicialment. El nostre objectiu serà minimitzar aquests factors imprevisibles que puguin afectar el resultat que deixem al quiròfan per poder donar al pacient una idea el més propera possible al que aconseguirà, però és impossible assegurar al 100% un resultat degut a aquesta raó.
Per tant… en resposta a la pregunta: Quina talla de sostenidor em quedarà? No sabrem la talla exacta fins que no s'hagi desinflamat i tinguem un resultat més o menys estable als 3-6 mesos després de la cirurgia.
Sabies que 7 de cada 10 dones desconeixen la seva talla correcta de sostenidor?
Un 30% de les consultes realitzades sobre dolors al pit prové de l'ús d'un sostenidor inadequat. Portar una talla de sostenidor errònia pot causar no només molèsties, sinó també marques i lesions, a més d'accelerar el procés d'envelliment del pit.
On es poden col·locar les pròtesis mamàries?
Sota el múscul (també anomenat implant submuscular o subpectoral): és la major part dels nostres casos. Dins de les formes més habituals de col·locar una pròtesi sota el múscul, la més utilitzada és el pla dual, on el 50-75% de la pròtesi queda coberta pel múscul i el 25-50% per la part inferior de la glàndula mamària .
Damunt del múscul o implant subglandular (directament sota la glàndula mamària) o subfascial (sota la primera capa que envolta el múscul pectoral major). Aquesta tècnica és menys habitual, però en determinats pacients tenen certs avantatges que cal valorar en cada cas.
Sí! Realment hi ha una cicatriu
Així és com es veu als 2 anys una cicatriu al plec del pit (solc submamari) després d'augment de pit amb pròtesi.
A través de quines incisiones es pot col·locar una pròtesi mamària?
Cada tècnica té els seus avantatges i inconvenients i el que és important és individualitzar cada cas per obtenir el millor resultat de forma personalitzada. Hi ha tres vies principals:
- Solc submamari
Aquesta és la via més habitual per col·locar-les, ja que la cicatriu posterior queda molt ben amagada al plec sota la mama i és la via que ens aporta una major precisió, rapidesa i seguretat per col·locar on i com volem l’implant. Com que no requereix travessar la glàndula mamària, és una cirurgia més neta i es redueix el risc de complicacions. A més, com que no afecta l’estructura anatòmica de la glàndula mamària és la via que conserva millor la sensibilitat i la capacitat de lactància.
- Areolar
Aquesta via és la indicada quan es requereix modificar la forma o mida areolar. En els altres casos, en la nostra opinió no hi ha cap raó per utilitzar-la, ja que genera una cicatriu més visible que no té els avantatges de la cicatriu al solc submamari.
- Axil·lar
L’avantatge principal d’aquesta via és no deixar cicatrius visibles a la mama (queda a l’aixella). El desavantatge és que pot reduir la precisió amb què es crea la butxaca protètica i es col·loca la pròtesi mamària.
Postoperatori
És normal experimentar dolor, inflor i sensibilitat als pits després de la cirurgia. El cirurgià plàstic pot receptar medicaments per al dolor per ajudar a controlar les molèsties durant els primers dies.
Notaràs un dolor descrit habitualment com a “agulletes”, com si haguessis anat al gimnàs tres o quatre dies seguits. Acostuma a ser un dolor molt ben tolerat i més si segueixes al peu de la lletra la pauta de medicació que recomanem prendre la primera setmana postoperatòria. La major part de les pacients expliquen que les molèsties són més grans els primers 3 o 5 dies, posteriorment és mínim; encara que cada persona té un llindar de dolor diferent.
En la major part dels nostres casos col·loquem directament el sostenidor postoperatori al mateix quiròfan en finalitzar la cirurgia Si és una cirurgia complexa (com mames tuberoses o recanvi de pròtesis), és probable que es col·loqui un embenat compressiu al voltant dels pits per ajudar a reduir la inflor i mantenir els embenats al seu lloc.
Les primeres hores postoperatòries es passen a l'àrea de reanimació de l'hospital on se segueix una vigilància estricta de totes les constants vitals. Quan la pacient s'ha despertat completament de l'anestèsia (ja no està grogui), el dolor i els mareigs estan controlats i, per tant, es troba en condicions òptimes, és portada a la seva habitació amb els seus familiars i amics. Allí comença la recuperació per preparar-se per tornar al seu domicili. A la vostra habitació de planta el personal d'infermeria s'encarregarà de forma diligent que la pacient es trobe còmoda i amb el mínim de molèsties fent ús quan sigui necessari de la medicació pautada pel nostre equip d'anestesiologia. L'equip d'infermeria ajudarà la pacient a tolerar bé la ingesta de líquids i sòlids i la deambulació, i així assegurem una tornada a casa segura. L'endemà vindrem a l'hospital per visitar-te, comprovar que la pacient es troba en bones condicions generals ia les àrees intervingudes no hi ha complicacions de cap mena, valorarem la possibilitat de retirar els drenatges i embenats, i si està tot en condicions correctes procedirem a lliurar l'informe d´alta on detallem totes les indicacions postoperatòries que haurà de seguir la pacient i les receptes que necessitarà lliurar a la farmàcia per poder rebre la medicació que us recomanem. A la primera setmana postoperatòria, el dolor i els marejos són poc habituals, però hi ha moments puntuals en què poden aparèixer i s'ha d'estar previngut.
Durant els primers tres mesos (més accentuat durant el primer mes) les mames es veuran en una posició més alta i de més volum a causa de l'edema o la tumefacció postoperatoris. Fins i tot pot ser que una mama estigui més inflamada que l'altra i per això es vegi més gran (hi ha pacients que presenten aquesta inflamació més gran en una mama que en una altra i va variant depenent de la setmana i d'una mama a l'altra) donant sensació d'asimetria o deformitat. A partir dels tres mesos tenim resultats força estables. Un resultat d‟una cirurgia estètica no s‟hauria de donar per definitiu fins que no hagi passat un any del dia de la intervenció.
Hem de considerar-los els nostres aliats, ja que ens eliminen aquest líquid que genera gran inflamació si es queda dins i, fins i tot, pot incrementar el risc de complicacions. Són un destorb, però no tenen res més dolent que això. A moltes de les nostres intervencions els deixem, com a mínim fins a l'alta hospitalària. Els deixem sempre més temps a les intervencions de cirurgia d'abdomen i esquena que en cirurgia mamària.
Es poden moure els braços per fer activitats que no requereixin esforços. El més important és no aixecar-los o aixecar pesos importants. Normalment deixem aixecar els braços a partir de la segona setmana postoperatòria, fins que la cirurgia estigui ben cicatritzada per dins i el moviment no la pugui afectar. I finalment es podran aixecar pesos importants a partir de la quarta setmana postoperatòria.
Depèn de cada tipus de feina. Normalment, el treball d'ordinador (secretariat, informàtica, telecomunicacions…) permetem iniciar-lo a les dues setmanes postoperatòries. Treballs que impliquin conduir o molt moviment normalment a les tres setmanes.
Normalment permetem conduir a partir de les tres setmanes postoperatòries
Els primers cinc o set dies postoperatoris els recomanem passar a casa, a partir de llavors permetem sortir a fer un cafè oa visitar familiars o amics. Conduir o fer llargues passejades a partir de les tres setmanes postoperatòries. L'esport com anar al gimnàs o córrer a les quatre setmanes. Esports intensos com escalada, natació, triatló… a les sis setmanes postoperatòries.
La major part de punts són subcutanis o intradèrmics, és a dir, estan sota la pell, van per dins. No deixem normalment punts externs (només els dels extrems de la sutura intradèrmica). Si hi hagués la necessitat de deixar algun punt extern normalment el retirem als 7-15 dies.
Si no hi ha cap característica que obligui a més temps, solem recomanar portar el sostenidor esportiu durant un mes tant de dia com de nit.
