La recuperació varia segons la complexitat de la cirurgia i la resposta individual del pacient, però generalment s'espera que la majoria de persones puguin reprendre activitats normals d'aquí a dues setmanes. Es recomana evitar activitats extenuants i aixecar objectes pesants durant almenys quatre a sis setmanes.

Les cicatrius poden variar segons la tècnica utilitzada i la quantitat de pell que cal eliminar. Les opcions comunes d'incisió inclouen al voltant de l'arèola (mastopèxia periareolar), una línia vertical des de l'arèola fins al solc mamari (mastopèxia vertical), o una incisió en forma d'àncora (mastopèxia en T invertida).

Tot i que els resultats d'una mastopèxia són duradors, el procés d'envelliment natural, així com canvis en el pes corporal i la salut mamària, poden afectar l'aparença dels pits amb el temps. No obstant això, molts pacients experimenten una millora significativa i duradora en la forma i fermesa dels pits després del procediment.

Hi ha diversos truquets que ens poden ajudar a aconseguir un escot estèticament agradable.

• • L'elecció de la pròtesi: és el més important per poder generar un bon escot. Cal que l'amplada sigui suficient per cobrir tot el tòrax i així poder arribar a ocupar correctament tota la zona. També s'ha de tenir en compte la forma, el nivell d'implantació i la mida del pit que té la pacient prèviament.
  • La manera com s'aixeca el múscul pectoral: és on s'insereix la pròtesi i el mateix múscul ens pot ajudar a ajuntar bé les mames.

• Internal Bra: amb l'ajuda de punts de sutura, fixem i tanquem bé les vores de la butxaca de la pròtesi per crear un efecte de sostenidor intern.

• Lipoinjecció: la injecció de greix al pit permet crear un volum completament natural i evitar defectes estètics a llarg termini com el rippling (irregularitats a la superfície). Ens permet crear un escot bonic i natural amb el propi greix de la pacient

La resposta és: DEPÈN de cada cas

Quan decidir “NO esperar ser mare”? Aquesta és l'opció preferida per a les pacients que no se senten realment còmodes ni identificades amb la forma i/o el volum del pit en el moment actual. Per a moltes pacients, per exemple amb 20 anys, no els compensa passar 10-15 anys més (fins a l'edat en què vulguin ser mares) amb un pit amb què no se sentin bé. És veritat que el pit canvia amb els anys, amb els canvis bruscos de pes o els embarassos, però retocar una mama ja intervinguda tendeix a ser més senzilla. Solen ser cirurgies principalment de pell i greix sense haver de tocar àrees profundes o pròtesis mamàries prèvies. No sol ser necessari ingrés hospitalari i el postoperatori sol ser molt suportable. Per això, moltes pacients decideixen no esperar i intervenir-hi el pit en el moment en què no se senten còmodes amb ell.

Quan decidir “Esperar a ser mare”? Aquesta opció és la indicada per a aquelles dones que volen passar només una vegada per quiròfan. En aquest cas, el més recomanable és esperar tenir tots els fills desitjats abans de realitzar una cirurgia mamària. El preu a pagar serà passar uns quants anys més acceptant la forma i volum de les mames amb què no estem del tot còmodes.

És possible que pugui afectar, però no es pot assegurar. La intervenció implica l'extirpació del teixit mamari i la reposició del mugró. Dependrà del tipus de cirurgia (si es conserva més o menys teixit mamari sota l'estructura del mugró) i de la genètica de la pacient (hi ha pacients que amb poca glàndula mamària fabriquen moltíssima llet materna, això sol dependre més del que s'estimula la mare i no tant de la genètica o de la quantitat de glàndula mamària que es deixa a la cirurgia).

Si bé, és possible que la quantitat sigui menor o que hi hagi dificultats addicionals a causa de canvis a l'estructura de la glàndula mamària.

Aquest tipus de cirurgies implica un remodelat de la glàndula mamària i, habitualment, també de la pell de les mames. Per aquesta raó, és habitual tenir alteracions de la sensibilitat que solen durar com a mínim fins als primers 6 mesos, després se solen anar recuperant fins als 12-18 mesos.

• Menors de 18 anys amb objectius estètics
• Embaràs
• Infecció mamària activa o passada en els darrers 6 mesos.
• Qualsevol malaltia no controlada

Les mamografies mamàries es poden fer sense problemes en dones que són portadores de pròtesis mamàries. Recomanem que es facin a partir dels 12 mesos de la intervenció per evitar que la inflamació de la cirurgia pugui interferir en la interpretació d'aquesta prova. Sempre que una avisi abans al metge que li sol·licita aquesta prova perquè es programi per realitzar amb la tècnica d'Eklund, una maniobra que consisteix a desplaçar la pròtesi cap al dors de la mama, deixant-la fora de la paleta de compressió, comprimint només el teixit mamari per fer la mamografia. No hi ha cap problema per fer altres proves com ressonàncies magnètiques ni per anar amb avió (les pròtesis no exploten). Ser portadora de pròtesis mamàries és fins i tot beneficiós per a l'autopalpació mamària, ja que el teixit mamari queda més tens i distribuït al voltant de l'implant i permet més sensibilitat i especificitat a l'hora de palpar tot aquest teixit.

No, la qualitat dels materials amb què es fabriquen les pròtesis mamàries amb què treballem ha permès reduir el risc de complicacions associades a aquests a un nivell molt baix. Això no vol dir que no pugui ser necessari fer un recanvi de pròtesis o retirar-les al llarg de la vida per alguna raó, però això és poc habitual. Les pròtesis amb què es treballava fa anys sí que recomanaven canviar-les cada 10 anys, però gràcies als avenços científics ja no és així.

Cap tipus de cirurgia plàstica no està relacionada amb l'augment del risc de patir càncer. L'ús de pròtesis mamàries sí que s'ha relacionat amb algun tipus de malaltia autoimmune o algun tipus de limfoma, però no amb una relació científicament clara ni provada en les pròtesis mamàries que fem servir actualment (sí ha passat en alguna marca de pròtesis mamàries utilitzada al passat).

Anestèsia general sempre, per garantir la comoditat del pacient i poder treballar amb la màxima precisió i seguretat per part del cirurgià. Normalment no sol ser necessària una intubació completa, la màscara laríngia amb anestèsia suau sol ser la via d'elecció del nostre equip d'anestesiologia. No s'hauria de fer cirurgies mamàries amb anestèsia local, és una mala praxi. Durant tota la intervenció es controla i té cura de l'estat general i les constants vitals de la pacient amb el màxim detall per part del nostre equip d'anestesiologia.

Una nit d'ingrés és habitual. Es prefereix estar sota vigilància sanitària les primeres hores. Tot i que no és una cirurgia llarga ni de risc, hem passat per un quiròfan i hem rebut medicació. A més, la medicació endovenosa és útil a les primeres hores per maximitzar el confort postoperatori del pacient.

Treballem amb diferents marques de pròtesis mamàries: Motiva, Silimed, Politech, Eurosilicon, Nagor… Cap no és igual a l'altra, cada marca té els seus pros i contres que cal valorar. Estudiarem específicament el teu cas per escollir la pròtesi mamària que sigui millor per aconseguir el resultat que estàs buscant.

La resposta a aquesta pregunta s'ha d'individualitzar a cada cas. Tot i així, es pot dir que a la major part de les pacients la recomanació és col·locar la pròtesi sota el múscul (també anomenat submuscular o subpectoral, ja que el múscul utilitzat és el pectoral major). Dins de les formes més habituals de col·locar una pròtesi sota el múscul, la més utilitzada habitualment és el pla dual, on el 50-75% de la pròtesi queda coberta pel múscul i el 25-50% per la part inferior de la glàndula mamària.

Aquesta col·locació presenta diversos avantatges: no es toca gens l'estructura anatòmica de la glàndula mamària, per la qual cosa es preserva millor la sensibilitat i la capacitat posterior per donar el pit, i és una cirurgia més neta, per la qual cosa es redueix el risc de infecció o de contractura capsular.

Col·locar la pròtesi damunt del múscul, tot i ser poc habitual a la nostra pràctica habitual, en determinades pacients, té certs avantatges que cal valorar en cada cas.
Damunt del múscul es pot fer de dues maneres: subglandular (directament sota la glàndula mamària) o subfascial (sota la primera capa que envolta el múscul pectoral major).

Sabies que 7 de cada 10 dones desconeixen la seva talla correcta de sostenidor?

Aquesta és una pregunta molt freqüent a la consulta ja que, com és normal d'entrada, als pacients els agradaria saber quin serà el resultat exacte de la seva cirurgia. Si bé és cert que els resultats de les cirurgies (i de qualsevol intervenció mèdica) tenen una part previsible (dependrà del tipus d'intervenció planejada, els desitjos del pacient i factors que estudiem en l'exploració física com la qualitat dels teixits ), hi ha una altra part imprevisible que ens pot modificar el resultat com la genètica de base de cadascun o altres factors que no hàgim pogut identificar inicialment. El nostre objectiu serà minimitzar aquests factors imprevisibles que puguin afectar el resultat que deixem al quiròfan per poder donar al pacient una idea el més propera possible al que aconseguirà, però és impossible assegurar al 100% un resultat degut a aquesta raó.

Un 30% de les consultes realitzades sobre dolors al pit prové de l'ús d'un sostenidor inadequat. Portar una talla de sostenidor errònia pot causar no només molèsties, sinó també marques i lesions, a més d'accelerar el procés d'envelliment del pit. Aquí et mostrem com calcular la talla de sostenidor correcta.

Per tant… en resposta a la pregunta: Quina talla de sostenidor em quedarà? No sabrem la talla exacta fins que no s'hagi desinflamat i tinguem un resultat més o menys estable als 3-6 mesos després de la cirurgia.

Als pacients els agradaria saber quin serà el resultat exacte de la intervenció. Si bé és cert que els resultats de les cirurgies (i de qualsevol intervenció mèdica) tenen una part previsible (dependrà del tipus d'intervenció planejada, els desitjos del pacient i factors que estudiem en l'exploració física com la qualitat dels teixits ), hi ha una altra part imprevisible que ens pot modificar el resultat com la genètica de base de cadascun o altres factors que no hàgim pogut identificar inicialment.

El nostre objectiu serà minimitzar aquests factors imprevisibles que puguin afectar el resultat que deixem al quiròfan per poder donar al pacient una idea el més propera possible al que aconseguirà, però és impossible assegurar al 100% un resultat degut a aquesta raó.

Durant els primers tres mesos (més accentuat durant el primer mes) les mames es veuran en una posició més alta i de més volum a causa de l'edema o la tumefacció postoperatoris. Fins i tot pot ser que una mama estigui més inflamada que l'altra i per això es vegi més gran (hi ha pacients que presenten aquesta inflamació més gran en una mama que en una altra i va variant depenent de la setmana i d'una mama a l'altra) donant sensació d'asimetria o deformitat. A partir dels tres mesos tenim resultats força estables. Un resultat d‟una cirurgia estètica no s‟hauria de donar per definitiu fins que no hagi passat un any del dia de la intervenció.

La tècnica quirúrgica és molt semblant i, en totes dues, ens permet:

• Elevació mamària: en ambdós procediments es busca fer una mastopèxia, és a dir, elevar el pit donant-li una forma més arrodonida i juvenil, i per això es remodela tot el volum mamari.
• Simetria: en tots dos procediments busquem millorar la simetria entre ambdues mames.
• Recol·locació i reducció de la mida d'arèola-mugró: en tots dos procediments s'ubica en una nova posició, concretament al punt de màxima projecció de la mama. També es redueix, si cal, la mida.

Pròtesis mamàries (no en tots els casos): s'utilitzen per redistribuir els volums dins de la mama i, en el cas de la mastopèxia, en molts casos són necessàries perquè el mateix volum de la mama no sol ser suficient per aconseguir un pit estèticament bonic.